Observatorio de Drogas

Investigación etnográfica en el ámbito de los consumos de drogas


Deja un comentario

Reflexions del Seminari de Polítiques de Reus. Gener 2015

El passat 22 de gener es va dur a terme el Seminari de Polítiques de Drogues a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. El Seminari va comptar amb dues ponències al voltant de l’actualitat de les polítiques de drogues; la primera de David Pere Martínez Oró el qual va proporcionar una visió global del fenomen de les drogues a través del recorregut històric de les polítiques de drogues a nivell mundial, i la segona d’Ernest Robelló, el qual va presentar la situació actual de les polítiques de drogues a diversos països de l’Àsia Central.

Segons Martínez Oró, les drogues han estat un element històric central en les politiques de salut pública. L’autor va mostrar com el fonament de les polítiques de drogues a nivell mundial és la moral puritana dels Estats Units. Aquest model extrapolat a través de les convencions de les Nacions Unides és l’anomenat prohibicionista, el qual esdevé un ordre moral el qual entén la substància com a generadora de problemes; així mateix aquest model situa al consumidor en una posició criminalitzada i estigmatitzada i formula les accions polítiques sota el parany de la bel·ligerància contra la substància, l’abstenció i el control de l’oferta. Segons Martínez Oró, les polítiques prohibicionistes han funcionat també com a boc expiatori per apuntar als col·lectius contraculturals que són crítics amb el sistema o els construïts com a «perillosos».

A nivell espanyol, també es va adaptar aquest sistema prohibicionista, però va ser cap als 80 amb el fenomen de l’heroïna quan es va prendre consciència que l’abstenció que promulgaven les polítiques prohibicionistes no funcionava, així que van emergir una sèrie de polítiques de reducció de danys. Aquesta van ser les primeres estratègies de trencament amb les polítiques prohibicionistes doncs es dóna assistència a usuaris més enllà de l’abstenció. Les polítiques de reducció de danys tenen l’objectiu de donar respostes pragmàtiques a les persones consumidores per a que es generin els menors danys possibles. Així mateix, la reducció de danys és una resposta tècnica i mèdica que reconeix i reivindica els drets dels consumidors.

David Pere Martínez Oró, Doctor en Psicologia Social

Així mateix, segons l’autor, a partir dels 90 es duu a terme en l’imaginari col·lectiu una resignificació dels consums, les substàncies estan presents més en els contextos socioculturals, entenent que es donen consums que no tenen perquè arribar a ser problemàtics, els consums recreatius. Martínez Oró és autor de la tesi de la Normalització dels consums de drogues, aquest procés, és un fenomen sociocultural que s’inicia quan els nous consum es van desvincular del món marginal de l’heroïna i van comportar conseqüències menys problemàtiques. En aquests anys, s’ha produït un assentament cultural, és a dir, per a les persones coneixedores del món dels consums, drogar-se en certs temps i contexts és un element funcional, acceptat i que no genera rebuig. Els consums han deixat de generar alarma en tant que el consum pot ser compatible amb les responsabilitats, així els consumidors es mantenen normalitzats. Martínez Oró afirma que la normalització és cada vegada més accentuada perquè per qüestions generacionals, cada vegada hi ha més població adulta que s’ha relacionat amb les drogues d’una manera satisfactòria.

D’aquesta manera, es posa de manifest la importància d’entendre el fenomen de les drogues més enllà de la substància; cal entendre que les drogues són un fenomen social complex que precisa d’una mirada global per a ser comprès. Cal entendre el fenomen dins la tríada substància, persona i context sociocultural.

Sota el títol “Polítiques de Drogues a l’Asia Central” Ernest Robelló va presentar una mirada a les polítiques de drogues a països com Uzbekistan, Kazakhstan, Kirguizistan, Afganistan i Turkmenistan. L’autor va realitzar una aproximació per donar compte que tot i ser d’índole prohibicionista, les polítiques de drogues a l’Àsia Central són una realitat allunyada del món occidental, són la conseqüència de la caiguda de l’Unió Soviètica. De fet, quan aquesta va caure, es van crear noves fronteres (a mà com a Àfrica), i els líders d’aquestes noves repúbliques eren els antics capos de la KGB, és a dir, policies que han generat oligarquies elitistes polaritzant així les societats. En aquests països la societat civil no està organitzada, està controlada per l’Estat i es permet una participació limitada.

Ernest Robelló, psicòleg

En aquestes contrades, les drogues són una qüestió de seguretat nacional, per tant, les polítiques són dissenyades al Ministeri de l’Interior, basant-se en la idea que l’Estat ha de protegir a la població de l’ús i abús de les “perilloses” substàncies, dotant així d’agència a les pròpies substàncies. L’autor va encunyar el concepte de NARCOESTAT per definir aquests estats en tant que existeixen una sèrie de “sindicats criminals” que busquen la no confrontació amb l’Estat, però que exerceixen de productors i distribuïdors de les diverses drogues.

El discurs oficial de l’Estat promulga la no existència de problemes envers les drogues, però ho fa invisibilitzant els consums de forma estratègica. Així s’ha reproduït un prohibicionisme més dur i salvatge, que situa al consumidor en una situació de vulnerabilitat a nivell sociocultural (estigma), econòmic (pobresa) i fins i tot vital (la pena de mort).

Robelló va mostrar com la Ruta de la Seda actualment s’ha convertit en la ruta de l’heroïna, el principal negoci de l’Àsia Central. Amb Afganistan com a primer productor d’opi al món, la resta de països de l’Àsia Central han esdevingut camins de distribució per abastir a les poblacions russes i fins i tot occidentals. L’autor, treballa com a coordinador de programes de salut pública a través de la Cooperació Internacional i va fer èmfasi en les dificultats d’intervenció. L’autor va posar de manifest les dificultats existents a nivell d’intervenció, no només pel model econòmic del sistema polític, si no que també perquè són molts els organismes internacionals implicats i des dels propis països aquesta intervenció internacional es veu com una amenaça dels valors tradicionals.

Així doncs, el Seminari va servir per entendre la complexitat de les polítiques de drogues a nivell mundial i la necessitat d’entendre el context sociocultural dels estats per contextualitzar les accions polítiques en relació a les drogues.

Una de les qüestions més importants de les jornades va ser la presència de diferents perfils professionals que formen part de l’acció de les polítiques de drogues. Metges, psiquiatres, psicòlegs/es, antropòlegs/es, infermers/es, educadors/es i investigadors/es es van trobar en aquest Seminari per debatre sobre l’actual situació de les polítiques de drogues. Al nostre parer, és important crear aquests punts de trobada entre diversos agents que estan implicats en aquest fenomen per tal de compartir coneixements i intercanviar sinèrgies que ens condueixin a treballar per a repensar les polítiques de drogues.

Públic de la jornada

Marta Mayoral Roca, Antropòloga social i cultural

Anuncios