Observatorio de Drogas

Investigación etnográfica en el ámbito de los consumos de drogas


Deja un comentario

COM FORMAR-SE EN MATÈRIA DE DROGUES?

Programes de formació en Recerca i Intervenció sobre drogues a l’Estat espanyol.

La formació en matèria de drogues és a hores d’ara una qüestió postuniversitària. Quan parlem de professionals en l’àmbit de les drogues, fem referència a un conjunt de diverses disciplines que treballen al voltant dels consums de drogues, ja sigui a nivell de recerca, educació o intervenció.

Les ciències biomèdiques han ocupat un paper hegemònic en la producció de coneixement envers les drogues i les drogoaddiccions. Moltes d’aquestes investigacions des de l’àmbit biomèdic comprenen només la substància com a quelcom perjudicial en sí mateix i observen la relació problemàtica de la persona amb la pròpia substància. En aquest sentit, les polítiques prohibicionistes s’han sustentat en aquesta lògica epidemiològica, generant una visió de les drogues com a quelcom problemàtic per se.

Des de les ciències socials comprensives, s’entén el consum de drogues més enllà de la substància, tenint en compte la persona com a membre d’una comunitat, d’un context sociocultural amb una visió del món i de les drogues; que ens pot donar compte de les constriccions culturals i les diverses variables que aboquen a les persones al consum de drogues, sigui aquest recreatiu o problemàtic.

En el present post us presentem cinc programes de formació de nivell de Màster que tenen com a finalitat oferir una formació al voltant de la recerca i la intervenció en el marc de les drogues.

MASTER EN DROGODEPENDÈNCIES

Universitat de Barcelona

El Màster en Drogodependències, tal com el seu nom indica, té com a objecte d’estudi i formació les drogodependències. En el decurs d’aquest programa d’un any de durada, s’aprofundeix en aspectes com la prevenció i la teràpia de les diverses drogodependències, abordant les mateixes des d’una perspectiva multidisciplinar.

MÀSTER UB

MASTER EN DROGODEPENDÈNCIES I ALTRES ADDICCIONS

Universitat de Deusto –  Instituto Deusto de Drogodepencias (campus Bilbao)

En aquest Màster s’ofereix una formació per la intervenció professional en drogodependències i altres addiccions; ofereix un coneixement ampli des de les diverses disciplines per abordar les drogues. Observem que el discurs que empren és el d’una visió integradora a nivell de disciplines; no obstant, tot i que les assignatures poden oferir una visió global del fenomen, la línia del màster està més dirigida a aquells consums que poden considerar-se problemàtics.

El Màster va dirigit a aquells estudiants que hagin obtingut un Grau Universitari vinculat a les ciències de la Salut, a les ciències socials i a l’educació, principalment.

MÀSTER DEUSTO

MASTER EN PSICOFARMACOLOGIA I DROGUES D’ABÚS

Universidad Complutense de Madrid

El Màster en Psicofarmacologia i Drogues d’Abús ha esdevingut des de 2006, un programa de formació postuniversitària des del camp de la psicofarmacologia, des d’una visió de les ciències de la Salut. Aquest Màster, pel seu propi nom, ja ens dóna compte de la posició política des de la qual s’ofereix en tant que el propi títol inclou el terme abús; generant doncs una concepció problematizadora del consum de drogues. No obstant, inclou una perspectiva pluridisciplinar ja que la docència es realitza entre les facultats de Psicologia, Medicina i Educació. Aquests estudis van dirigits a professionals de l’àmbit biopsicosanitari o psicosocial; està encarat doncs sobretot a la intervenció directa amb drogodependents, des d’un punt de vista clínic.

MÀSTER UCM

MASTER OFICIAL EN INVESTIGACIÓ, TRACTAMENT I PATOLOGIES ASSOCIADES A DROGODEPENDÈNCIES

Universitat de València

El Màster s’imparteix, com d’altres que hem assenyalat a la Facultat de Psicologia; la finalitat del mateix és oferir una formació als i les estudiants per comprendre, interpretar i analitzar el comportament addictiu de les drogodependències. En aquest sentit, obvia, al nostre parer, les possibilitats en les quals les drogues poden ser consumides de forma recreativa, situant qualsevol consum al marge d’allò que es considera normalitzat a la societat. És probable que aquest “oblit” estigui vinculat a l’objectiu del propi Màster en tant que entre ells es troba el d’oferir eines i recursos per a la intervenció amb persones drogodependents. S’entén la drogoadicció com una malaltia, i en aquest sentit, creiem que cal visualitzar el fenomen de forma holística, més enllà de la relació entre la persona i la substància, tenint en compte els contextos i les variables socioculturals.

MÀSTER VALÈNCIA

MÀSTER INTERUNIVERSITARI EN ANTROPOLOGIA MÈDICA I SALUT GLOBAL

Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i Universitat de Barcelona – Facultat de Lletres de la URV, Facultat de Geografia i Història de la UB.

Coordinat pel reconegut antropòleg Oriol Romaní; aquest Màster té una durada de dos anys i ofereix una base antropològica a nivell de teories, metodologies i tècniques per poder dur a terme investigació en l’àmbit mèdic i sanitari des d’una perspectiva sociocultural. La finalitat del mateix és generar formació per crear investigadors/es que tinguin com a focus principal de recerca les pràctiques, hàbits i concepcions de la salut a la nostra societat per contribuir en l’avaluació i les propostes de millora en els models d’intervenció en l’àmbit de la sanitat. Tot i que no és un Màster específic en matèria de drogues, creiem interessant anomenar-lo perquè inclou una visió sociocultural de la salut i, per tant, del consum de drogues.

MÀSTER URV

El conjunt de Màsters especialitzats en matèria de Drogues comparteixen una sèrie de trets semblants; per una banda, la majoria tenen com a seu principal la Facultat de Psicologia. En general, tots contemplen, a nivell discursiu, una visió integradora per a l’estudi dels aspectes relacionats amb les drogues. Així mateix, trobem que els Màsters van dirigits a una àmplia gamma d’estudiants de diverses disciplines relacionades amb les ciències de la salut, les ciències socials i l’educació. Es posa de manifest doncs la necessitat de treballar de forma transdisciplinària en l’àmbit de la recerca i la intervenció en matèria de drogues.

A nivell de punts de divergència, veiem que uns quants Màsters estan especialitzats en formar persones per a la intervenció terapèutica i psicològica; mentre que d’altres van més encarats a la recerca des d’un punt de vista ampli que contemplen la vessant sociocultural dels consums.

Així mateix, és important destacar la diferència entre el discurs de les drogodependències i el discurs dels consums; el primer està centrat en l’addicció i s’emmascara en una perspectiva epidemiològica que problematitza qualsevol tipus de consum. I el segon, al contrari, inclou la perspectiva que no tots els consums són problemàtics per se, oferint una mirada global al fenomen dels consums de drogues.

No voldríem que semblés aquest breu post un espai de promoció d’aquests estudis sense tenir en compte l’elitització del coneixement i de les possibilitats de formació en la vessant dels consums de drogues. No obstant això, creiem que és interessant i necessària l’existència de programes específics de formació al voltant de les drogues per tal de legitimar la recerca i la intervenció social en aquest àmbit.

La reflexió final a la que ens condueix la descripció dels diversos estudis és la necessitat de generar una coherència entre els discursos que aborden la temàtica dels consums de drogues. Així mateix, s’evidencia que l’estudi i la intervenció al voltant del fenomen de les drogues no pot ser monopoli d’una ciència positivista, si no que cal treballar de forma conjunta des de les diverses epistemologies per a produir un coneixement de la realitat eficaç i ben contextualitzat que esdevingui d’utilitat per a l’abordament de les polítiques públiques en matèria de drogues, en concret, i de salut pública, en general.

Marta Mayoral Roca, Antropòloga social

Anuncios