Observatorio de Drogas

Investigación etnográfica en el ámbito de los consumos de drogas


Deja un comentario

COM FORMAR-SE EN MATÈRIA DE DROGUES?

Programes de formació en Recerca i Intervenció sobre drogues a l’Estat espanyol.

La formació en matèria de drogues és a hores d’ara una qüestió postuniversitària. Quan parlem de professionals en l’àmbit de les drogues, fem referència a un conjunt de diverses disciplines que treballen al voltant dels consums de drogues, ja sigui a nivell de recerca, educació o intervenció.

Les ciències biomèdiques han ocupat un paper hegemònic en la producció de coneixement envers les drogues i les drogoaddiccions. Moltes d’aquestes investigacions des de l’àmbit biomèdic comprenen només la substància com a quelcom perjudicial en sí mateix i observen la relació problemàtica de la persona amb la pròpia substància. En aquest sentit, les polítiques prohibicionistes s’han sustentat en aquesta lògica epidemiològica, generant una visió de les drogues com a quelcom problemàtic per se.

Des de les ciències socials comprensives, s’entén el consum de drogues més enllà de la substància, tenint en compte la persona com a membre d’una comunitat, d’un context sociocultural amb una visió del món i de les drogues; que ens pot donar compte de les constriccions culturals i les diverses variables que aboquen a les persones al consum de drogues, sigui aquest recreatiu o problemàtic.

En el present post us presentem cinc programes de formació de nivell de Màster que tenen com a finalitat oferir una formació al voltant de la recerca i la intervenció en el marc de les drogues.

MASTER EN DROGODEPENDÈNCIES

Universitat de Barcelona

El Màster en Drogodependències, tal com el seu nom indica, té com a objecte d’estudi i formació les drogodependències. En el decurs d’aquest programa d’un any de durada, s’aprofundeix en aspectes com la prevenció i la teràpia de les diverses drogodependències, abordant les mateixes des d’una perspectiva multidisciplinar.

MÀSTER UB

MASTER EN DROGODEPENDÈNCIES I ALTRES ADDICCIONS

Universitat de Deusto –  Instituto Deusto de Drogodepencias (campus Bilbao)

En aquest Màster s’ofereix una formació per la intervenció professional en drogodependències i altres addiccions; ofereix un coneixement ampli des de les diverses disciplines per abordar les drogues. Observem que el discurs que empren és el d’una visió integradora a nivell de disciplines; no obstant, tot i que les assignatures poden oferir una visió global del fenomen, la línia del màster està més dirigida a aquells consums que poden considerar-se problemàtics.

El Màster va dirigit a aquells estudiants que hagin obtingut un Grau Universitari vinculat a les ciències de la Salut, a les ciències socials i a l’educació, principalment.

MÀSTER DEUSTO

MASTER EN PSICOFARMACOLOGIA I DROGUES D’ABÚS

Universidad Complutense de Madrid

El Màster en Psicofarmacologia i Drogues d’Abús ha esdevingut des de 2006, un programa de formació postuniversitària des del camp de la psicofarmacologia, des d’una visió de les ciències de la Salut. Aquest Màster, pel seu propi nom, ja ens dóna compte de la posició política des de la qual s’ofereix en tant que el propi títol inclou el terme abús; generant doncs una concepció problematizadora del consum de drogues. No obstant, inclou una perspectiva pluridisciplinar ja que la docència es realitza entre les facultats de Psicologia, Medicina i Educació. Aquests estudis van dirigits a professionals de l’àmbit biopsicosanitari o psicosocial; està encarat doncs sobretot a la intervenció directa amb drogodependents, des d’un punt de vista clínic.

MÀSTER UCM

MASTER OFICIAL EN INVESTIGACIÓ, TRACTAMENT I PATOLOGIES ASSOCIADES A DROGODEPENDÈNCIES

Universitat de València

El Màster s’imparteix, com d’altres que hem assenyalat a la Facultat de Psicologia; la finalitat del mateix és oferir una formació als i les estudiants per comprendre, interpretar i analitzar el comportament addictiu de les drogodependències. En aquest sentit, obvia, al nostre parer, les possibilitats en les quals les drogues poden ser consumides de forma recreativa, situant qualsevol consum al marge d’allò que es considera normalitzat a la societat. És probable que aquest “oblit” estigui vinculat a l’objectiu del propi Màster en tant que entre ells es troba el d’oferir eines i recursos per a la intervenció amb persones drogodependents. S’entén la drogoadicció com una malaltia, i en aquest sentit, creiem que cal visualitzar el fenomen de forma holística, més enllà de la relació entre la persona i la substància, tenint en compte els contextos i les variables socioculturals.

MÀSTER VALÈNCIA

MÀSTER INTERUNIVERSITARI EN ANTROPOLOGIA MÈDICA I SALUT GLOBAL

Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i Universitat de Barcelona – Facultat de Lletres de la URV, Facultat de Geografia i Història de la UB.

Coordinat pel reconegut antropòleg Oriol Romaní; aquest Màster té una durada de dos anys i ofereix una base antropològica a nivell de teories, metodologies i tècniques per poder dur a terme investigació en l’àmbit mèdic i sanitari des d’una perspectiva sociocultural. La finalitat del mateix és generar formació per crear investigadors/es que tinguin com a focus principal de recerca les pràctiques, hàbits i concepcions de la salut a la nostra societat per contribuir en l’avaluació i les propostes de millora en els models d’intervenció en l’àmbit de la sanitat. Tot i que no és un Màster específic en matèria de drogues, creiem interessant anomenar-lo perquè inclou una visió sociocultural de la salut i, per tant, del consum de drogues.

MÀSTER URV

El conjunt de Màsters especialitzats en matèria de Drogues comparteixen una sèrie de trets semblants; per una banda, la majoria tenen com a seu principal la Facultat de Psicologia. En general, tots contemplen, a nivell discursiu, una visió integradora per a l’estudi dels aspectes relacionats amb les drogues. Així mateix, trobem que els Màsters van dirigits a una àmplia gamma d’estudiants de diverses disciplines relacionades amb les ciències de la salut, les ciències socials i l’educació. Es posa de manifest doncs la necessitat de treballar de forma transdisciplinària en l’àmbit de la recerca i la intervenció en matèria de drogues.

A nivell de punts de divergència, veiem que uns quants Màsters estan especialitzats en formar persones per a la intervenció terapèutica i psicològica; mentre que d’altres van més encarats a la recerca des d’un punt de vista ampli que contemplen la vessant sociocultural dels consums.

Així mateix, és important destacar la diferència entre el discurs de les drogodependències i el discurs dels consums; el primer està centrat en l’addicció i s’emmascara en una perspectiva epidemiològica que problematitza qualsevol tipus de consum. I el segon, al contrari, inclou la perspectiva que no tots els consums són problemàtics per se, oferint una mirada global al fenomen dels consums de drogues.

No voldríem que semblés aquest breu post un espai de promoció d’aquests estudis sense tenir en compte l’elitització del coneixement i de les possibilitats de formació en la vessant dels consums de drogues. No obstant això, creiem que és interessant i necessària l’existència de programes específics de formació al voltant de les drogues per tal de legitimar la recerca i la intervenció social en aquest àmbit.

La reflexió final a la que ens condueix la descripció dels diversos estudis és la necessitat de generar una coherència entre els discursos que aborden la temàtica dels consums de drogues. Així mateix, s’evidencia que l’estudi i la intervenció al voltant del fenomen de les drogues no pot ser monopoli d’una ciència positivista, si no que cal treballar de forma conjunta des de les diverses epistemologies per a produir un coneixement de la realitat eficaç i ben contextualitzat que esdevingui d’utilitat per a l’abordament de les polítiques públiques en matèria de drogues, en concret, i de salut pública, en general.

Marta Mayoral Roca, Antropòloga social


Deja un comentario

Reflexions del Seminari de Polítiques de Reus. Gener 2015

El passat 22 de gener es va dur a terme el Seminari de Polítiques de Drogues a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. El Seminari va comptar amb dues ponències al voltant de l’actualitat de les polítiques de drogues; la primera de David Pere Martínez Oró el qual va proporcionar una visió global del fenomen de les drogues a través del recorregut històric de les polítiques de drogues a nivell mundial, i la segona d’Ernest Robelló, el qual va presentar la situació actual de les polítiques de drogues a diversos països de l’Àsia Central.

Segons Martínez Oró, les drogues han estat un element històric central en les politiques de salut pública. L’autor va mostrar com el fonament de les polítiques de drogues a nivell mundial és la moral puritana dels Estats Units. Aquest model extrapolat a través de les convencions de les Nacions Unides és l’anomenat prohibicionista, el qual esdevé un ordre moral el qual entén la substància com a generadora de problemes; així mateix aquest model situa al consumidor en una posició criminalitzada i estigmatitzada i formula les accions polítiques sota el parany de la bel·ligerància contra la substància, l’abstenció i el control de l’oferta. Segons Martínez Oró, les polítiques prohibicionistes han funcionat també com a boc expiatori per apuntar als col·lectius contraculturals que són crítics amb el sistema o els construïts com a «perillosos».

A nivell espanyol, també es va adaptar aquest sistema prohibicionista, però va ser cap als 80 amb el fenomen de l’heroïna quan es va prendre consciència que l’abstenció que promulgaven les polítiques prohibicionistes no funcionava, així que van emergir una sèrie de polítiques de reducció de danys. Aquesta van ser les primeres estratègies de trencament amb les polítiques prohibicionistes doncs es dóna assistència a usuaris més enllà de l’abstenció. Les polítiques de reducció de danys tenen l’objectiu de donar respostes pragmàtiques a les persones consumidores per a que es generin els menors danys possibles. Així mateix, la reducció de danys és una resposta tècnica i mèdica que reconeix i reivindica els drets dels consumidors.

David Pere Martínez Oró, Doctor en Psicologia Social

Així mateix, segons l’autor, a partir dels 90 es duu a terme en l’imaginari col·lectiu una resignificació dels consums, les substàncies estan presents més en els contextos socioculturals, entenent que es donen consums que no tenen perquè arribar a ser problemàtics, els consums recreatius. Martínez Oró és autor de la tesi de la Normalització dels consums de drogues, aquest procés, és un fenomen sociocultural que s’inicia quan els nous consum es van desvincular del món marginal de l’heroïna i van comportar conseqüències menys problemàtiques. En aquests anys, s’ha produït un assentament cultural, és a dir, per a les persones coneixedores del món dels consums, drogar-se en certs temps i contexts és un element funcional, acceptat i que no genera rebuig. Els consums han deixat de generar alarma en tant que el consum pot ser compatible amb les responsabilitats, així els consumidors es mantenen normalitzats. Martínez Oró afirma que la normalització és cada vegada més accentuada perquè per qüestions generacionals, cada vegada hi ha més població adulta que s’ha relacionat amb les drogues d’una manera satisfactòria.

D’aquesta manera, es posa de manifest la importància d’entendre el fenomen de les drogues més enllà de la substància; cal entendre que les drogues són un fenomen social complex que precisa d’una mirada global per a ser comprès. Cal entendre el fenomen dins la tríada substància, persona i context sociocultural.

Sota el títol “Polítiques de Drogues a l’Asia Central” Ernest Robelló va presentar una mirada a les polítiques de drogues a països com Uzbekistan, Kazakhstan, Kirguizistan, Afganistan i Turkmenistan. L’autor va realitzar una aproximació per donar compte que tot i ser d’índole prohibicionista, les polítiques de drogues a l’Àsia Central són una realitat allunyada del món occidental, són la conseqüència de la caiguda de l’Unió Soviètica. De fet, quan aquesta va caure, es van crear noves fronteres (a mà com a Àfrica), i els líders d’aquestes noves repúbliques eren els antics capos de la KGB, és a dir, policies que han generat oligarquies elitistes polaritzant així les societats. En aquests països la societat civil no està organitzada, està controlada per l’Estat i es permet una participació limitada.

Ernest Robelló, psicòleg

En aquestes contrades, les drogues són una qüestió de seguretat nacional, per tant, les polítiques són dissenyades al Ministeri de l’Interior, basant-se en la idea que l’Estat ha de protegir a la població de l’ús i abús de les “perilloses” substàncies, dotant així d’agència a les pròpies substàncies. L’autor va encunyar el concepte de NARCOESTAT per definir aquests estats en tant que existeixen una sèrie de “sindicats criminals” que busquen la no confrontació amb l’Estat, però que exerceixen de productors i distribuïdors de les diverses drogues.

El discurs oficial de l’Estat promulga la no existència de problemes envers les drogues, però ho fa invisibilitzant els consums de forma estratègica. Així s’ha reproduït un prohibicionisme més dur i salvatge, que situa al consumidor en una situació de vulnerabilitat a nivell sociocultural (estigma), econòmic (pobresa) i fins i tot vital (la pena de mort).

Robelló va mostrar com la Ruta de la Seda actualment s’ha convertit en la ruta de l’heroïna, el principal negoci de l’Àsia Central. Amb Afganistan com a primer productor d’opi al món, la resta de països de l’Àsia Central han esdevingut camins de distribució per abastir a les poblacions russes i fins i tot occidentals. L’autor, treballa com a coordinador de programes de salut pública a través de la Cooperació Internacional i va fer èmfasi en les dificultats d’intervenció. L’autor va posar de manifest les dificultats existents a nivell d’intervenció, no només pel model econòmic del sistema polític, si no que també perquè són molts els organismes internacionals implicats i des dels propis països aquesta intervenció internacional es veu com una amenaça dels valors tradicionals.

Així doncs, el Seminari va servir per entendre la complexitat de les polítiques de drogues a nivell mundial i la necessitat d’entendre el context sociocultural dels estats per contextualitzar les accions polítiques en relació a les drogues.

Una de les qüestions més importants de les jornades va ser la presència de diferents perfils professionals que formen part de l’acció de les polítiques de drogues. Metges, psiquiatres, psicòlegs/es, antropòlegs/es, infermers/es, educadors/es i investigadors/es es van trobar en aquest Seminari per debatre sobre l’actual situació de les polítiques de drogues. Al nostre parer, és important crear aquests punts de trobada entre diversos agents que estan implicats en aquest fenomen per tal de compartir coneixements i intercanviar sinèrgies que ens condueixin a treballar per a repensar les polítiques de drogues.

Públic de la jornada

Marta Mayoral Roca, Antropòloga social i cultural


Deja un comentario

Seminari de Polítiques de Drogues

El proper dijous 22 de gener es celebrarà a Reus el Seminari de Polítiques de Drogues. El Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus és l’impulsor d’aquesta trobada que reunirà als i les professionals de les polítiques de Drogues.

Seminari Polítiques Drogues

Ernest Robelló, investigador de l’Agència Alemana de Cooperació Internacional (GIZ) durà a terme una ponència sobre les polítiques de drogues a les ex-repúbliques soviètiques a l’Àsia central. El ponent mostrarà la seva experiència a l’Uzbekistan com a coordinador del Programa de Salut, fent èmfasi en els aspectes relacionats amb les polítiques de drogues de la regió i de les limitacions socioculturals en relació a la intervenció.

David Pere Martínez Oró, investigador de la Fundació Igenus,  realitzarà una ponència per reflexionar al voltant del procés de normalització i l’impacte del mateix en matèria de polítiques de drogues i d’intervenció.

D’aquesta manera, el Seminari esdevindrà un espai de reflexió i de discussió al voltant de les polítiques de Drogues.

Per a participar al Seminari i formalitzar la inscripció, podeu enviar un mail a: allort@grupsagessa.com